QUI SOM

HISTORIA

En un solt que va precedir al primer número, titulat Suplemento Programa, s’explicava que “vencidos los obstáculos con los que hemos tropezado hasta hoy, por la huelga de tipógrafos y la escasez y encarecimiento del papel, comenzaremos la publicacióm el presente mes de mayo“. Era la primavera de l’any 1920.

En parlar d’esta publicació se sol fer referència a altres editades amb anterioritat, com van ser Revista de Castellón, Ayer y Hoy i Arte y Letras, sorgides dins del moviment general, existent llavors, d’atenció cap a les coses particulars i pròpies, del qual Castelló també va participar i al qual es va sumar, en els anys vint, la Societat Castellonenca de Cultura. Però, a diferència d’aquelles, el nou projecte editorial apareixia referendat per una societat, legalment constituïda, de la qual el Butlletí era, al mateix temps, la seua carta de presentació i el seu punt de connexió amb l’exterior. Com a “vocero de la empresa y su proyección tentacular en tierras nacionales y extranjeras“, el va definir en 1929 Àngel Sánchez Gozalbo.

Com ja s´ha dit, el primer número va aparéixer, per fi, al maig. En acabar l´any s’havia format un volum de 256 pàgines que, amb un ampli contingut temàtic, marcava ja l’orientació del que al llarg del temps seria la revista.

Igualment, van quedar establides llavors diverses seccions fixes, una de les quals va ser Notas bibliogràficas. Les obres ressenyades en ella constituïxen una mostra de la vitalitat de la Societat i del seu contacte amb el món culte i acadèmic de fora. Les primeres que van aparéixer van ser de Lluis Revest i Salvador Guinot. Este últim es va estrenar en la secció amb un text que, més que una ressenya, era l’anunci d’altres que vindrien a continuació, perquè en ella donava la benvinguda a l’Editorial Valenciana, S.A. Manifestava la seua complaença pel nou projecte “encara que no estimém com a boníssimes les normes de l’Institut d´Estudis Catalans adoptades per dita empresa editorial, no pot haver ningú que desconega la vàlua gran d’un semblant instrument de cultura per a l´avenç del conreu dels lletres valencianes…”. Estes paraules posaven de manifest una inquietud que, dotze anys després, es va resoldre amb l´acord de desembre de 1932 sobre la unificació ortogràfica de la nostra llengua, i que va ser publicat a les pàgines del Butlletí uns mesos mes tard.

Una altra secció va ser la denominada Folk-lore, iniciada a partir del número dos. Pretenia recollir qualsevol classe de parèmies, frases, dites, refranys, llegendes, contes, etc. del “mapa lingüístico del antiguo reino de València”. Per a això es va oferir un qüestionari al qual calia ajustar-se ja que, com s’indicava en l’exposició de motius, “un alto espíritu científico ha de presidir todas les pesquisas, rebuscas y averiguaciones “.

En el mateix fascicle es va presentar la Sección de documentos. La finalitat de la mateixa era la de contribuir a la preservació del patrimoni documental per mitjà de la publicació de documents, i es va començar amb la Col•lecció de cartes-pobles.

Tres seccions que van perdurar al llarg del temps i que sintetitzen, en gran manera, una línia de treball: preocupació i interés pel patrimoni en totes les seues manifestacions i absència d’aïllament, tot això dut a terme des del rigor i no des de la mera curiositat. Per a desenvolupar en la pràctica el projecte es comptava amb tres puntals forts com eren els dos membres més jóvens de la Societat, Àngel Sánchez i Lluis Revest, i el director de la revista.

L’expansió de la publicació es va veure materialment reflectida en l’hemeroteca i la biblioteca que la Societat Castellonenca de Cultura va començar a formar, gràcies a l’intercanvi del Butlletí amb altres revistes.

També va servir per a recuperar gent de Castelló que, per diferents motius, es trobaven fora i que van trobar en la revista un punt d’interés amb el seu lloc d’origen i un vehicle per a compartir i expressar inquietuds. En la tasca d’atraure col•laboradors, va ser determinant l’activitat exercida pel qui llavors era el seu director Ricard Carreres Balado. En complir-se en 1929 els deu anys de vida del Butlletí, el nombre de firmes era extens i traspassava fronteres amb col•laboradors com Ezio Levi o Ricardo Filangieri dí Càndida.

Així mateix, el rigor científic de moltes de les col•laboracions va fer possible que la publicació tinguera ressò més enllà de l’àmbit estrictament comarcal. Un àmbit que, d’altra banda, els seus responsables, tenien clar que no els havia de limitar. En 1920, en una carta de Luis Revest dirigida a Manuel Betí, davant dels dubtes d’este sobre si seria adequat publicar la carta de població de Cilla, per no trobar-se el dit lloc en la província de Castelló, Revest li escrivia que “me parece bien, porque si no hemos de reducirnos al papel de meros colecionistas de documentos, una de las miras que debemos tener es ilustrar el Derecho valenciano. No se preocupe de provincias, pues supogo que compartirá V. conmigo la opinión de que esos tijeretazos administrativos no pueden romper la unidad de nuestro Reino”.

La primera època es va interrompre amb la Guerra Civil de 1936. En 1943 es va reiniciar la publicació que, des de llavors amb periodicitat trimestral, ha continuat ininterrompudament fins hui, en que es publica anualment.

Actualment Castelló de la Plana té 170.880 habitants, dels que només un sector reduït es dedica a l’agricultura, i la ciutat compta amb una universitat. Mentrestant, el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura ha arribat al número XCIII. Noranta-set anys de vida editorial han fet del Butlletí no sols una font de consulta i informació pel seu contingut, sinó que també han fet d’ell un objecte d’estudi per si mateix.